Aquests episodis tan molestos, més freqüents entre les dones que no entre els homes, es produeixen després d’una infecció en el tracte urinari que, tanmateix, es pot controlar i prevenir amb les mesures adequades.

Quin origen té?

En la gran majoria de casos (un 80%), la cistitis o infecció d’orina la provoca el bacteri E. coli. Es tracta d’un germen que sol trobar-se als budells i que s’elimina amb la femta. Tanmateix, a vegades s’hi queda i es reprodueix de manera patològica en l’aparell urinari després de pujar per la uretra fins arribar a la bufeta. És precisament orinant quan es noten els primers símptomes de la infecció, que són afavorits tant per la particular disposició dels òrgans urinaris de la dona –l’anus i la uretra són molt a prop– com per altres factors com ara els canvis hormonals que es produeixen al llarg de la vida de les dones (les menstruacions, l’embaràs o la menopausa). D’altra banda, la presència de pedres al ronyó també pot influir en l’aparició d’aquest problema, que també pot aparèixer en períodes en què l’organisme estigui immunodeprimit (allò que en diem  popularment “estar baix de defenses”). En una situació com aquesta, el cos no té tantes armes per lluitar contra microorganismes perjudicials com l’E. coli.

Com s’identifica?

Els símptomes d’alarma sorgeixen quan anem al lavabo. Habitualment, l’orina canvia d’aspecte i d’olor; es pot tornar més tèrbola, estar tenyida o desprendre una olor forta i desagradable. Qui pateix de cistitis té un seguit de molèsties entre les quals destaca el dolor o la coïssor en orinar o en mantenir relacions sexuals. Aquesta infecció també es pot manifestar amb febre (però no en tots els casos), amb pressió a la part baixa de l’abdomen i amb un signe molt característic: la necessitat urgent d’anar molt sovint al lavabo, encara que s’acabi de buidar la bufeta.

Al marge del malestar ocasional que provoca, és una afecció que cal tractar perquè pot  derivar en altres patologies més greus com ara la infecció de ronyó o la d’orina crònica (cistitis intersticial). Així doncs, és important consultar amb el metge tan bon punt aparegui el primer símptoma.

Claus per evitar-la

El tractament mèdic adequat per guarir la cistitis sol ser a base d’antibiòtics, però també és molt important adoptar una sèrie de mesures per prevenir nous brots.

• Beure líquids de manera abundant (evitant tant com es pugui l’alcohol i la cafeïna), ja que d’aquesta manera s’afavoreix l’eliminació de bacteris presents en el tracte urinari.
• Mantenir neta i seca la zona genital. És important rentar-la diàriament amb un gel adequat i netejar-se després de defecar (en les dones sempre del davant al darrere i no al revés perquè els gèrmens de l’anus no entrin en contacte amb els genitals).
• També cal vigilar l’excés d’humitat, per la qual cosa s’aconsella no estar-se massa temps amb el banyador mullat.
• Orinar amb regularitat. No és bo aguantar-se les ganes d’orinar perquè això afavoreix la proliferació de bacteris. Aquest aspecte és especialment important en moments crítics com ara abans i després d’un contacte sexual, ja que en aquestes circumstàncies hi ha més risc de contreure la infecció.
• Evitar la roba massa ajustada i triar roba interior de cotó per millorar la transpiració.
• Prendre un bon complement a base de nabius vermells, que ens garanteixen una alta concentració de PaC (proantocianidina).