Entrades

Guerra a las piedras de los riñones

Sabies que els càlculs renals i la sorra són una de les patologies més freqüents de l’aparell urinari? Només a Espanya en pateixen més d’un milió i mig de persones i cada any se’n produeixen uns 100.000 casos nous. Tanmateix, combatre-ho no és una batalla perduda. Hi ha una manera natural de tractar-ho i de prevenir-ho amb èxit.

Així es formen

Els càlculs renals són dipòsits de substàncies químiques (normalment sals minerals) que, tot i que habitualment estan dissoltes en l’orina, es poden acumular al ronyó i donar lloc al que coneixem com a sorra. La sorra s’expulsa a través de l’orina de manera natural, però si augmenta de mida apareixen els càlculs renals, popularment coneguts  com a “pedres al ronyó”. Si el volum dels càlculs va augmentant, poden acabar dificultant el funcionament normal del ronyó.

Els càlculs renals més freqüents són els que es formen de l’oxalat càlcic i de l’àcid úric. La formació de càlculs està molt relacionada amb els hàbits dietètics. Prendre pocs líquids hi influeix tant com fer una dieta baixa en fibra i molt alta en proteïnes, sal i oxalats (unes sals minerals que contenen alguns vegetals). Però no són els únics factors; els homes, per exemple, són tres cops més propensos a patir càlculs que no pas les dones. També compta la presència d’antecedents familiars, prendre certs medicaments o algunes anomalies pròpies del ronyó.

Com es tracten els càlculs renals

Tot i que el 60-70% dels càlculs s’eliminen espontàniament amb l’orina, el 30-40% de la resta de casos demanen alguna intervenció perquè les pedres es poden dipositar al ronyó o a les vies urinàries, cosa que en pot comprometre el funcionament i pot bloquejar el fluix d’orina, a banda de causar un dolor intens. És molt important fer un tractament preventiu perquè si no, la probabilitat de patir-ne un nou episodi al cap de 5 anys és molt alta, de fins a un 50%.
Les dues mesures més importants per evitar la formació de càlculs són seguir una dieta equilibrada i augmentar el consum d’aigua i l’eliminació de líquid. Amb un volum d’orina diari més gran es disminueix la concentració de sals i és més fàcil arrossegar la sorra.
Cal tenir molt present que expulsar l’orina és un procés fonamental per eliminar productes de rebuig. Amb una bona aportació d’aigua, la funció dels ronyons millora, la sang es depura millor i es redueix el risc que es produeixin càlculs renals.

Fitoteràpia “trencapedres”

A més de les mesures dietètiques, no podem oblidar la importància que tradicionalment ha tingut la fitoteràpia (les plantes medicinals) en el tractament d’aquest problema.

Avui hi ha estudis (1) que ja expliquen científicament de quina manera algunes plantes, com ara l’herniària, actuen en la reducció i dissolució dels càlculs renals i com ajuden a prevenir que se’n formin de nous. També s’han reconegut propietats diürètiques a altres plantes medicinals, com ara l’agram prim, la flor de saüc i la cua de cavall, per la qual cosa, combinades, resulten una alternativa natural excel·lent.

(1) Atmani F. , & Khan, S.R. Effects of an extract from Herniaria hirsute on calcium oxalate crystallization in vitro. BJU International, 85 (6). 621. 2000.